La Cultura

Aigua avall baixava una rosa 
  Cel amunt volava un ocell 
  I la flor besava una onada 
  Que d'una abracada la deixa sense arrels 

  Entre nuvols l'ocell la mirava 
  Queien els petals, nua la flor 
  Tot piulant volia salvar-la 
  Pero les espines punxaven el vol 

  ELS AMORS QUE NO OBLIDARE 
  SON AQUELLS QUE NO VAIG TENIR 
  SI POGUES, NOMES, SOMMIAR 
  QUE UNA ONA EM POGUES ESTIMAR 

  Era el mar mes gran que recordo 
  Un planeta de peixos I sal 
  I la flor per mes que estudiava 
  La seva bellesa no aprenia a nedar 

  ELS AMORS QUE NO OBLIDARE 
  SON AQUELLS QUE VAIG TENIR 
  SI POGUES, NOMES, SOMMIAR 
  QUE UNA ONA EM POGUES SEGRESTAR